PostHeaderIcon Plastificants

Plastificants

foto6

El terme plàstic el va inventar Leo Hendrick Baekeland i significa modeable que posseeix, en un interval de temperatures concret, propietats d’elasticitat i de flexibilitat que permeten adaptar-los a diferents formes mitjançant l’extrusió, la injecció i per emmotllament. sense perdre les seves propietats químiques físiques i mecàniques. Això fa referència a l’estat de la matèria, no a la matèria en si.
El 1930 B.F. Goodrich va descobrir que el PVC (policlorurode vinil) absorbeix plastificant i que al ser processat es transforma en un producte flexible.


Plástico

El PVC és un polímer termoplàstic d’addició (sense pèrdua molecular) d’elevada rigidesa que el fa poc manejable, d’aquí la necessitat d’utilitzar plastificants.

Es pot presentar en forma de pols blanca seca o en pasta que són els plastisols, on el marge de temperatura per al seu maneig, entre estovament i descomposició, està entre 80º i 140ºC.

El PVC es degrada per l’acció de la calor, de la llum, per fugues elèctriques etc. generant àcid clorhídric. El PVC degradat es torna encara més rígid. Així s’observa la conveniència d’aplicar oli se soja epoxidat com a plastificant secundari.

La conversió d’un PVC rígid a un altre més o menys tou és gràcies als plastificants.

Els plastificants han de ser: compatibles, és a dir afinitat amb el PVC, permanents, poc volàtils, baixa extracció i poca migració i eficaços. Això depèn de les característiques del mateix, de la capacitat plastificant i de la dosificació.

Definirem plastificant com un solvent inert de baixa volatilitat d’un pes molecular de al menys de 300 que incorporat a un plàstic (PVC) augmenta la seva flexibilitat, elasticitat i maneig.

Mecanisme de plastificació

L’efecte dels plastificants és disminuir la força entre els enllaços moleculars del polímer, aquest enllaços o atraccions moleculars (forces de Van der Waals) donen al PVC un elevada rigidesa.

El primer plastificant que es va utilitzar va ser el ftalat de dioctil (DOP) i a partir d’aquest es van fer tots els estudis. Per aquest motiu al DOP se li dóna el valor "1" com a poder plastificant.

S’anomena factor de substitució a la quantitat de plastificant, diferent al DOP, per a que plastifiqui el mateix segon la fórmula:

Factor de substitució (SF)= phr plastificant a duresa 80/ phr de DOP a duresa 80.

Podem classificar els plastificants segons: la seva eficàcia, flexibilitat a temperatures diferents, permanència, dosificació, composició i aplicació. Donada la quantitat de paràmetres que hi ha en joc els podem agrupar en tres apartats:

  • Epoxidats: se’ls considera plastificants secundaris, per la seva baixa dosificació. Donen sobretot estabilitat tèrmica, a la llum i a la hidròlisi àcida respectivament. Milloren l’eficàcia del PVC tant rígid com flexible.
  • Monomèrics: Són plastificants primaris, per la seva gran dosificació, i tenen un pes molecular al voltant de 300. La seva funció és donar la flexibilitat necessària.
  • Polimèrics: Són plastificants primaris, entren a la formulació en quantitats importants, amb un pes molecular entre 1000 i 8000. A més a més de donar flexibilitat el seu efecte depèn de les seves característiques, en funció de la seva viscositat i permanència en els temps.
 


2012/05
CataláEspañolEnglishFrench (Fr)
Aplicació plastificants

manguera_pvc1

Perfiles

Transportadores-banda-Banda4_B

Perfiles

Localització